Les onomatopeies animals sempre son d'allò més divertit quan les compares amb els altres idiomes.
El gall és dels mes peculiars, el "cock-a-doodle-doo" anglès no el pronuncia bé ni el president dels EUA, el "cocorico" francès sona més refinat que menjar-se un croissant amb forquilla i ganivet, i els ocells, francesos també, amb el seu "cui cui" sembla que estiguin al mig de les Laffayette comentant amb l'amiga lo bé que l'hi queda l'abric que s'acaba de comprar.
I després el gos, amb quantitat infinita de varietats. Per mostra aquest cartell:
via señorita puri
3 comentaris:
Sí, en el cas dels gossos més d'un cop se'm queda aprada la gent quan els dic com ho diem en català. Interessant de totes maneres, el fet que els gossos no crec que tinguin la torre de Babel que tenim nosaltres. Segur que els gossos siguin on siguin s'entenen, amb lladrucs o mossegades ;)
si, la veritat és que a vegades ens compliquem massa la vida eh!? ;)
Hahaha! Pobres gossos. Fins i tot els hem de fer plurilingües xDD
Publica un comentari