Harajuku i Shibuya

Bé, una cosa més a tatxar de la llista. Ja sóc al Japó!
Després de 14 hores de vol, en les que hem tingut una sort brutal en els seients (els de davant dels wc, al mig), hem aribat a Narita. Les 7 del matí, hora japonesa, les 11 de la nit allà.
Hem canviat el Japan Rail Pass, un bitllet per a turistes que ens permetrà mouren'ns amb llibertat durant 7 dies per tota la xarxa JR, i que només es pot comprar des de l'estranger. Amb el bitllet en mà, hem agafat el Narita Express fins al centre de Tòquio. Quin tren, tu. Tot impolutíssim! I tothom en silenci!
A l'estació de Tòquio, hem fet un canvi de línia i fins a l'hotel, a deixar les maletes. Devien ser les 9 del matí passades. Primeríssima sorpresa: Suposo que és per ser diumenge al matí, però els carrers estaven buits! Els pocs cotxes que circulaven, gairebé no feien soroll, i la gent, molt menys! Aquesta no és precisament la situació que ens pensavem trobar jajaja.
Un cop descarregades les maletes, hem anat fins a Harajuku, on els diumenges es troben tots els cosplay i tribus urbanes d'aquestes rarotes. La veritat, poca gent "disfressada" però alguna noia amb vestit tradicional dirigint-se al parc Yoyogi Ioen, per on també hem continuat nosaltres. Pagar 500 yens per visitar un jardí, i trobar-se un grup de japonesos, amb vestits tradicionals, assistint a la cerimonia del tè en una caseta de fusta, entre arbres i amb finestrals al llac, és una manera molt maca de donar-nos la benvinguda a aquest país. Quina estampa!
Hem fet cap al santuari de Meiji, un dels més grans, sino el que més, de la ciutat. Mentre ens deliem amb tot l'enorme temple de fusta, hem vist un grup d'una boda fent-se la foto amb precisió japonesa, tots immòbils i tres assistents colocant-los a la perfecció i fins i tot, treient-los les arrugues de la roba.
Quan ja semblava haver-ho vist tot, ha aparegut un altre seguici de boda, en estricte silenci i ordre, a saludar a un monjo. I després encara un altre! Quina passada de vestits, quant de protocol, i quina sort d'haver-hi anat el diumenge!
Terra de contrastos. Sortint del parc, hem baixat fins al carrer Takeshita, un dels més superpoblats de Tòquio. Riuades de joves, botigues de roba i més riuades i riuades de gent. Aquí si que hem vist alguna freak. Dues maids, o lolitas, i alguna d'aquestes que van de rosa, super kawaii.
Caminant pel luxós Omotesando i carrers de la zona, hem fet cap al famosíssim creuament de Shibuya. Espectacular! Edificis plens de cartells, vídeos, camions de publicitat amb música i gent, i gent, i més gent. Ens hem colat a l'starbucks per veure-ho des d'un punt més alt, i tela! Espectacular. També una passada els carrers del voltant, però aquí el Jet-lag ja ens ha fet dir prou, i hem plegat veles.
Última sorpresa del dia! La tassa del WC de l'hotel! jajaja quin susto m'ha fotut, tu!

PD: A veure si puc penjar alguna foto dema :)