Ahir, abans d'adonar-nos del percal del terratrèmol i el tsunami (que amb raó és paraula japonesa), estavem tant tranquiles fent turisme.
Vam començar el dia a Kyoto, a Sanjusangendo, on hi ha 1001 estatues de la deesa Kanon. És una sala enorme, i a primer cop d'ull sembla lo dels guerrers de Xi'an, en petit, clar.
Tren fins a Inari, al santuari de Fushimi Inari, el de memorias de una geisha. Hi ha 4km de toris de fusta taronja on s'hi respira una pau i tranquilitat...
D'alla cap a Nara, on vam veure el Gran Buda, i vam passar per un forat d'una columna de la mida del forat del nas de l'escultura. Diuen que a qui hi passa, l'hi aporta saviesa. Hi havia una noia culona, que gairebé s'hi queda encallada! :P
Després de veure cérvols al parc, vam veure un temple on preparaven una cerimonia amb torxes de foc pel vespre, pero com que plovia força i feia un fred que ho arrufava tot, vam fer un tomet més pel parc, vam començar a rebre trucades d'alarma i vam tornar cap a Kyoto.
Alla a l'estació s'hi respirava caos. La gent feia cua davant les oficines del shinkansen (tren bala), s'acumulava davant les pantalles de tv per veure lea notícies, parlaven pel mòbil, seien per terra a l'espera de trens... Un caos organtzat per això eh? Que aquí al Japó no perden les formes.
Ara som al tren, sembla que avui funcionen amb normalitat, o sigui que esperem que demà funcionin així de bé els avions.
0 comentaris:
Publica un comentari