Meta Retalls

Anuncis d'estiu

2011-07-14T14:07:00.007+02:00

M'agraden molt més que les nyonyeries que es fan per Nadal! On vas a parar!!

El primer, el de CocaCola, perquè m'encantaria provar-ho. La sensació ha de ser brutal.

I el segon, perquè per molt que Delafé ja comenci a estar massa sobat, sempre tenen aquella cosa que et fa sentir especialment energètic i feliç. I perquè les imatges són realment maques. I perquè tinc ganes de viatjar!!

Google Search Stories

2011-05-14T20:14:00.004+02:00

En un treball de vídeo per la UOC ens han fet buscar editors de vídeos online, i remenant, he trobat un post a Betes i Clics que parlava del Google Search Stories. Em sembla meravellós el que pot arribar a fer!

I com no, ho he hagut de provar:

Helvetica a Google

2011-04-01T15:49:00.004+02:00

"El dia que busqui helvetica a google i tots els resultats apareguin en Comic Sans, deixaré l'ofici.", sembla una frase d'aquelles mítiques, però això és el que passa avui!

Dos dies en un país en shock

2011-03-14T11:28:00.012+01:00

Tal i com començava a comentar en l'anterior post, erem a Nara quan va passar tot. Acabàvem d'arribar amb tren des d'Inari. Mentre dinàvem uns fideus calentons, i a fora plovia amb força, sentíem la radio japonesa, i destacaven una vegada darrere l'altra la paraula Tsunami. No enteníem res més, i ningú s'alterava, amb lo que no li vam donar importància, vam seguir menjant tranquil·lament, i vam anar a veure el Gran Buda i algun temple de la ciutat.

Després de fer unes quantes voltes entre temples pel parc dels cérvols, vam rebre la primera trucada durant tot el viatge. Només sentir el timbre del telèfon ens va botar el cor. Alguna cosa no anava bé. Era el Guifré, el meu cosí, que ens trucava esgarrifat preguntant-nos si estàvem bé. Era la primera notícia que rebíem del que estava passant al nord est del país. Seguia plovent, i ens van començar a augmentar els nervis. No havíem notat res de res, però vam decidir anar fins a l'estació i agafar un tren fins a Kyoto i tornar a l'hostal, a veure les notícies, connectar-nos a internet i informar a la família.

Arribant a l'estació de Kyoto, vam notar que alguna cosa no funcionava. Els japonesos son tan ordenats que per molt caos que hi hagi, segueixen respectuosos, i resignats en silenci, així que costava fer-se la idea de la magnitud del problema. Per megafonia sentíem les paraules Shinkansen i Tokyo, però tampoc enteníem res. Hi havia gent acumulada davant les pantalles de televisió, gent amb maletes asseguda per tot arreu, parlant per telèfon, i fent cua davant les guixetes d'informació i venda dels bitllets de tren. Vam decidir fer cua com ells i preguntar què passava. Ens va atendre una noia encantadora que ens deia "no trains to Tokyo" i ens creuava els braços per dir-nos que s'havien cancel·lat tots els transports. Evidentment, no ens podia assegurar si l'endemà al matí podríem agafar el tren que teniem previst a primera hora cap a Tokyo, així que vam decidir tornar a l'hostal, amb la intranquil·litat de no saber què ens passaria, si podríem agafar el tren bala, si hauriem d'agafar un autobús, si podríem agafar l'avió de diumenge i lo més important, si estaríem segures...

Ai, quan vam arribar a l'hostal! Vam engegar la tele i no podíem creure'ns el que estàvem veient. Imatges d'oficines sacsejades, edificis esquerdats, carreteres tallades, i una gran onada que arrasava tot el que trobava al seu pas durant kilòmetres i kilòmetres. Per sort, vam trobar la CNN Worldwide en anglès i vam començar a entendre què estava passant. Era espantós. Les imatges parlaven per sí soles. Tot el nord est del país estava destrossat, Tokyo havia estat sacsejat, i seguia tremolant amb força amb les rèpliques, i tot el país estava en alerta esperant el recompte de morts. Vam sentir la primera xifra, 40 persones, i ja ens va semblar molt greu. No cal dir, que al sentir com anava augmentant el número de morts i desapareguts, se'ns glaçava la sang.

Aquella nit vam dormir com vam poder, amb un malson darrere l'altre. Una nit difícil, però tranquil·la dintre el que cap, i donant gràcies de trobar-nos en el punt més lluny de l'epicentre d'on podíem ser durant tot el viatge.

Dissabte al matí vam poder agafar el tren sense problemes, i semblava que tot tornava a la normalitat fins que vam arribar a Tokyo. Vam baixar a Shinagawa, amb intenció d'anar fins a Shinjuku i agafar el tren fins a Mitaka, a veure el museu Ghibli tal i com teniem previst. Tela marinera el que ens vam trobar a Tokyo! L'estació era un no parar de gent. Les imatges que aquí ens arriben de tant en tant de l'hora punta al metro de Tokyo, eren poques comparades amb les riuades i riuades de gent que deambulaven per aquella estació. A mesura que passàvem per davant de les andanes, anàvem veient que totes estaven tancades amb cintes de policia excepte dues, i vam intentar arribar-hi. Després de mitja hora o tres quarts de cua, enllaunades entre japonesos i sense entendre res de la megafonia, excepte els noms de les línies de metro, vam entendre que allò era molt gros, i que havíem de dir prou als nostres dies de turisme i anar fins a Narita, on havíem de passar l'última nit abans d'agafar l'avió per tornar.

He de seguir insistint en com són els japonesos. Tot i el caos i la gentada, allò era ordenat i tan silenciós i respectuós que feia por de veure. Hi havia gent a banda i banda del passadís, comprimits a més no poder i intentant avançar fins a l'única línia de metro que encara funcionava, i havien deixat entremig un espai on podien anar sortint tots els passatgers que baixaven d'aquestes línies. Pot semblar normal explicat així, però jo no m'ho imagino a Sants de cap de les maneres! Aquí serien crits, empentes, nervis, bronques i més crits.

Vam decidir tornar a agafar un shinkansen (tren bala) fins a l'estació central de Tokyo, a veure si hi havia alguna manera d'arribar a Narita des d'allà. L'estació era plena de mantes al terra preparades per donar refugi a tots els que no podien arribar a casa, de maletes, i de riuades de gent amunt i avall intentant arribar a algun lloc segur.

La línia de Narita funcionava, així que vam baixar fins a l'andana per agafar-la. Un altre cop, com si fos hora punta. Vam entrar, nosaltres i maletes, fent força entre la gent dins el vagó, i amb prou feines teniem espai pels peus, quan encara seguia entrant-hi gent. El viatge va ser lent i apretat, però vam arribar a Chiba, on havíem de canviar de tren fins a Narita. En passava un cada mitja hora, no cal dir com anaven. La gent entrava d'esquena, agafats a les portes per poder fer força amb el cul i fer-se un forat entre els que ja eren a dins, fins que desapareixien dins el vagó com si la força els hagués xuclat. I així un darrere l'altre fins que sortia el tren.

Vam fer cap a Narita a allò de les 14.00, vam menjar alguna cosa i vam anar a buscar l'autobús que ens portava a l'hotel. A la parada de l'autobús ens vam trobar un noi indi, que ens va explicar que havia sortit de Sendai en direcció a Tokyo una hora abans del terratrèmol, que el tren els hi va tremolar i balancejar amb força de banda a banda, i que els edificis que veia a través de les finestres es movien com si fossin de paper. Esgarrifós sentir-ho en primera persona.

Arribàvem a l'hotel a les 15.30, més o menys. Unes 9 hores de Kyoto a Narita, quan en condicions normals haurien sigut unes 3 i mitja. Un cop a l'hotel, assegudes al llit, descansant les cames, vam notar una petita rèplica. Les cortines es movien de banda a banda, i el llit semblava que me l'estiguessin remenant des de sota. Sentia com un mareig molt estrany. Tota la tarda i nit vam seguir notant tremolors com aquest. No massa cosa, però espantava ser allà. Alguns eren com si passés un metro, i altres, movien les cortines i feien tremolar els vidres. Aquella tarda no ens vam moure de davant de la tele, i vam dormir amb les maletes fetes i les sabates i les jaquetes a punt, per si havíem de sortir corrents. Vam veure que el país estava en alerta nuclear, ensenyaven gràfiques de la planta que estava en perill de sobreescalfament, i al cap de res, un vídeo d'una explosió a una de les plantes de Fukushima. Tot això, en imatges i sense entendre res del que deien. No parava de sortir el primer ministre i els tècnics de les nuclears en rodes de premsa, i seguíem sense entendre res més que no fos que havia petat una nuclear i que havien evacuat en un radi de 20km al voltant. No enteníem de cap de les maneres lo gros que podia ser tot plegat.

Ja des de l'aeroport, vam respirar tranquil·les, ja que els avions es tornaven a enlairar, però mentre esperàvem encara notàvem les rèpliques. El terra i els vidres de l'aeroport tremolaven sovint. Ens vam retrobar amb una família catalana que havia volat amb nosaltres a l'anada i que havien de tornar el dissabte. Havien viscut el terratrèmol a Tokyo, i ens explicaven com eren en una estació i els van apretar contra una columna, per seguretat, mentre tot al seu voltant es sacsejava amb molta força. Portaven un dia a l'aeroport de Narita, ja que el seu vol de dissabte havia sigut cancel·lat, i havien passat aquella nit allà, a l'espera de volar fins a Milà, de Milà a Roma, i de Roma a Barcelona. L'única solució que la companyia els hi havia pogut arreglar.

Un cop dins l'avió, a la pista, tot va tornar a tremolar, però crec que tots ens vam voler creure que eren els motors de l'avió, quan en realitat era una altra rèplica.

Vam sortir amb una hora de retràs, fet que ens va fer perdre l'escala a Roma, i esperar 6 hores a Ciampino fins el següent vol a Barcelona, que també sortia amb retràs. En total, dos dies de tornada eterns i interminables, que han fet que arribi del que havia de ser un dels viatges de la meva vida amb un regust molt confús.

L'últim dia de "turisme" al japó

2011-03-12T08:22:00.001+01:00

Ahir, abans d'adonar-nos del percal del terratrèmol i el tsunami (que amb raó és paraula japonesa), estavem tant tranquiles fent turisme.

Vam començar el dia a Kyoto, a Sanjusangendo, on hi ha 1001 estatues de la deesa Kanon. És una sala enorme, i a primer cop d'ull sembla lo dels guerrers de Xi'an, en petit, clar.

Tren fins a Inari, al santuari de Fushimi Inari, el de memorias de una geisha. Hi ha 4km de toris de fusta taronja on s'hi respira una pau i tranquilitat...

D'alla cap a Nara, on vam veure el Gran Buda, i vam passar per un forat d'una columna de la mida del forat del nas de l'escultura. Diuen que a qui hi passa, l'hi aporta saviesa. Hi havia una noia culona, que gairebé s'hi queda encallada! :P

Després de veure cérvols al parc, vam veure un temple on preparaven una cerimonia amb torxes de foc pel vespre, pero com que plovia força i feia un fred que ho arrufava tot, vam fer un tomet més pel parc, vam començar a rebre trucades d'alarma i vam tornar cap a Kyoto.

Alla a l'estació s'hi respirava caos. La gent feia cua davant les oficines del shinkansen (tren bala), s'acumulava davant les pantalles de tv per veure lea notícies, parlaven pel mòbil, seien per terra a l'espera de trens... Un caos organtzat per això eh? Que aquí al Japó no perden les formes.

Ara som al tren, sembla que avui funcionen amb normalitat, o sigui que esperem que demà funcionin així de bé els avions.

Terratremols i Tsunamis

2011-03-11T13:43:00.001+01:00

No patiu, estem bé. Som a Kyoto i aqui no hem notat res de res.
Ja veurem si dema podem agafar el tren, i dema passat l'avió, pero això és lo de menys. Estem bé!
Una abraçada.

Kyoto [2]

2011-03-10T23:24:00.001+01:00

Ahir va ser un dia llarguíssim! Jo no sé quants km estem fent al dia, però crec que després d'això ja podem fer el camino!
Vam agafar el bus fins al temple Kyomizudera. És a dalt d'un turó des d'on es veu tota la ciutat i té una balconada de fusta brutal. En aquest temple és típic creuar un camí entre dues pedres amb els ulls tapats per tenir bona sort en l'amor. Evidentment, ho vam fer totes dues i ens vam comprar l'amulet.
A partir d'aquí vam caminar per uns carrers preciosos, amb casetes típiques, temples, pagodes i alguna maiko (aprenent de geisha), que es va deixar fer fotos i tot!
Vam fer cap al temple Chionin per una porta de fusta enorme, plena de banderetes de colors , i d'allà vam creuar un parc, un altre Temple i més carrerons fins al Santuari de Heian, de color verd i vermell, i força diferent al que hem vist fins ara.
Bus cap al Castell Nijo, que es podia visitar per dins i veure totes les portes pintades, els tatamis i les parets, i tornada cap a Pontocho i Gion, a passejar i de compres.
Quedem doncs, en que hem aprofitat el dia, eh?

Kyoto

2011-03-09T14:52:00.001+01:00

Ben d'hora, com de costum, hem agafat el tren bala des de Tòquio fins a Kyoto. Tarda unes 2 horetes i mitja, en les que hem pogut veure el Fuji super d'aprop i super despejat.
Un cop a Kyoto, localitzar l'hostal, descarregar, i planificar el dia i els transports.
Hem començat per Kinkakuji, el pabelló daurat. Hi havia una llum de forat perfecta perquè es reflexés tot l'or a l'aigua. Aquest país es una postal darrere una altra!
I tot és tranquil i pacífic, com el temple Ryoanji i el jardí zen que hem vist després. Molt recomanable, tot i que crec que les guies no en parlen massa.
Després hem vist, super rapid perquè ja tancaven (a les 5!), el temple Ninnaji i la seva pagoda de fusta.
D'alla hem agafat un bus fins al castell Nijo, pero també era tancat, així que hem fet cap a Gion, a veure un espectacle d'arts tradicionals al Gion Corner. M'han tret a fer la cerimonia del tè, hem vist ikebana, música tradicional amb koto, teatre, ball i titelles. Està bé per fer-se la idea, però vaja... sempre es podria millorar alguna cosa.
I... al sortir, passejant pels carrers de Gion he vist una Maiko a l'altra punta del carrer, he dit 'mama corre!' i he sortit disparada darrere seu amb la càmera a punt! Crec que la he espantat...

Asakusa, Akihabara, Centre i Shinjuku

2011-03-09T14:01:00.001+01:00

Ahir va ser el dia dels metros i els trens. Voliem fer tot el que ens quedava per veure, i si! Ens en vam sortir! Va ser una mica "de oca en oca y tiro porque me toca" però molt guai.
Vam sortir d'horeta cap a Asakusa, a veure el Temple d'Asakusa Kanon i la seva pagoda. El carrer del davant és ple de botiguetes de souvenirs i menjar, i vam tenir la sort d'enganxar l'hora d'entrar a l'escola dels nens, i vam veure fileres i fileres de nens amb uniforme com el nobita, el conan o el shinchan.
D'allí cap a Akihabara, el barri de l'electrònica, on vam entrar a grans magatzems de gadgets i trastos, electrodomestics i ordinadors, i a un edifici enorme de jocs, màquines i pachinko.
Després voliem anar al temple Zozoji, sota la torre de Tòquio, pero vam ser unes il•luminades i vam voler patejar fins als jardins Hamarikyu, que ens els haviem deixat el dia de la neu. Vam veure els primers arbres florits! Justament l'Ume (la pruna), que és la més primerenca.
Ara si, vam fer cap al Zozoji, on hi havia una filera llarguissima d'estatuetes amb barrets de ganxet i molinets d vent de colors.
Després vam pujar a la Torre de Tokio, i d'alla metro fins a Shinjuku, on haviem quedat amb l'Ignasi, que ens va portar a la torre de l'ajuntament i a sopar uns pinxos bonissims, dels que no recordo el nom (crec que yakitori), en un carreró maquissim i super super japo.
Tinc un mapa on pinto tot el que hem fet a peu, i déu n'hi dó lo que hem apurat els tres dies a Tòquio!
Ara ja som al tren bala, direcció Kioto i hem vist el Fuji super bé :)

Centre de Tòquio

2011-03-07T23:56:00.000+01:00

"El dia de la pluja, la neu, i els dits dels peus mullats, freds i a punt de cangrena."
Molt d'hora al matí, i plovent, hem agafat el metro fins a Tsukiji, per veure el mercat del peix. Plovia a bots i barrals, pero sota la teulada no es notava massa. El mercat és enorme i hi ha peixos molt raros, petxines gegants, cagarros de mar, crancs, i molt, molt de moviment de gent. Fer alguna foto amb l'ull de peix allí dins, ha sigut una experiència genial!
No tan genial quan, al sortir del mercat s'ha posat a nevar a pinyón. No ha quallat, però pffff... jo no aguanto el fred! I avui tinc la cara com un tomàquet del ventet gèlid de tot el dia.
A l'arribar a Ginza, hem entrat al Sony Building, on hi havia una serie de Vaio super petits i el nou Experia Arc, molt semblant al Desire HD. Després, hem entrat a les galeries Mitsukoshi, a una botiga de ceràmica, una d'electrònica, i a alguna més de la zona, de camí al Forum Internacional de Tòquio, envoltat per edificis altíssims que fan que et sentis molt petit, i molt de poble.
Després de dinar uns fideus bonissims, hem fet cap als jardins del Palau Imperial, i d'allà, al Santuari de Yasukuni Jinja, sintoïsta. Es veu que els Santuaris son sintoïstes, mentre que els Temples, budistes.
Curiositats del dia: la musiqueta d'algunes tasses de WC perquè no et sentin, la neu, lo aviat que tanquen les coses i lo guais que son els supermercats de menjar en aquest país.

Harajuku i Shibuya

2011-03-06T22:42:00.001+01:00

Bé, una cosa més a tatxar de la llista. Ja sóc al Japó!
Després de 14 hores de vol, en les que hem tingut una sort brutal en els seients (els de davant dels wc, al mig), hem aribat a Narita. Les 7 del matí, hora japonesa, les 11 de la nit allà.
Hem canviat el Japan Rail Pass, un bitllet per a turistes que ens permetrà mouren'ns amb llibertat durant 7 dies per tota la xarxa JR, i que només es pot comprar des de l'estranger. Amb el bitllet en mà, hem agafat el Narita Express fins al centre de Tòquio. Quin tren, tu. Tot impolutíssim! I tothom en silenci!
A l'estació de Tòquio, hem fet un canvi de línia i fins a l'hotel, a deixar les maletes. Devien ser les 9 del matí passades. Primeríssima sorpresa: Suposo que és per ser diumenge al matí, però els carrers estaven buits! Els pocs cotxes que circulaven, gairebé no feien soroll, i la gent, molt menys! Aquesta no és precisament la situació que ens pensavem trobar jajaja.
Un cop descarregades les maletes, hem anat fins a Harajuku, on els diumenges es troben tots els cosplay i tribus urbanes d'aquestes rarotes. La veritat, poca gent "disfressada" però alguna noia amb vestit tradicional dirigint-se al parc Yoyogi Ioen, per on també hem continuat nosaltres. Pagar 500 yens per visitar un jardí, i trobar-se un grup de japonesos, amb vestits tradicionals, assistint a la cerimonia del tè en una caseta de fusta, entre arbres i amb finestrals al llac, és una manera molt maca de donar-nos la benvinguda a aquest país. Quina estampa!
Hem fet cap al santuari de Meiji, un dels més grans, sino el que més, de la ciutat. Mentre ens deliem amb tot l'enorme temple de fusta, hem vist un grup d'una boda fent-se la foto amb precisió japonesa, tots immòbils i tres assistents colocant-los a la perfecció i fins i tot, treient-los les arrugues de la roba.
Quan ja semblava haver-ho vist tot, ha aparegut un altre seguici de boda, en estricte silenci i ordre, a saludar a un monjo. I després encara un altre! Quina passada de vestits, quant de protocol, i quina sort d'haver-hi anat el diumenge!
Terra de contrastos. Sortint del parc, hem baixat fins al carrer Takeshita, un dels més superpoblats de Tòquio. Riuades de joves, botigues de roba i més riuades i riuades de gent. Aquí si que hem vist alguna freak. Dues maids, o lolitas, i alguna d'aquestes que van de rosa, super kawaii.
Caminant pel luxós Omotesando i carrers de la zona, hem fet cap al famosíssim creuament de Shibuya. Espectacular! Edificis plens de cartells, vídeos, camions de publicitat amb música i gent, i gent, i més gent. Ens hem colat a l'starbucks per veure-ho des d'un punt més alt, i tela! Espectacular. També una passada els carrers del voltant, però aquí el Jet-lag ja ens ha fet dir prou, i hem plegat veles.
Última sorpresa del dia! La tassa del WC de l'hotel! jajaja quin susto m'ha fotut, tu!

PD: A veure si puc penjar alguna foto dema :)

Bye bye

2011-03-05T05:46:00.001+01:00

Y hasta otro ratito!

Una nova aventura

2011-03-04T15:11:00.007+01:00

Demà a aquestes hores estaré en un vol dels llargs, dels de pantalleta i manta. Al final, m'espera tota una setmana per terres nipones. Visitarem Tòquio i Kioto, que una setmana no dóna per més amb lo gran que arriba a ser tot allà! Agafarem el tren bala, menjarem de tot fins a rebentar, direm konnichiwa i arigatoo a tothora, veurem temples de pel·lícula, i un munt de coses que no em puc ni imaginar.

La previsió meteorològica no és massa bona, per no dir gens, però no penso deixar que això ens espatlli el viatge.

Espero que ens aclarim amb els mapes!

Wish me luck!

24!

2011-03-01T20:33:00.000+01:00

Organitzar i Planificar Viatges

2011-02-22T12:59:00.006+01:00

A l'hora de preparar un viatge, cosa que m'encanta, sempre faig servir certes eines 2.0 que faciliten molt la vida de qualsevol viatger.

La primera, evidentment, és google maps, que permet crear mapes personalitzats i senyalar tots els punts que es volen visitar, etiquetar l'hotel, l'aeroport, traçar línies amb els recorreguts, etc.

Dins de google maps, sempre que es tingui un mòbil android es pot instal·lar l'aplicació rMaps, que a través del programa Trekbuddy Mobile Atlas Creator, permet disposar dels mapes offline amb tots aquests punts marcats. De manera que no es consumeix tràfic de dades (que a l'estranger és un atraco!) i es pot fer servir el GPS sense cap problema.

*Crec que les noves versions de google maps per android ja permeten tenir certes zones dels mapes offline, però al meu entendre, no funciona tant bé com aquesta app, ja que només guarda en caché els últims punts visitats.

En segon lloc, o en paralel, Tripit. És un planificador de viatges.

Primer, es decideixen les dates i el lloc de destí. Un cop comprats els bitllets d'avió, de tren, la reserva de l'hotel, etc., es reenvia el mail de la compra a tripit, i automàticament es guarda la referència amb tots els detalls. A partir d'aquí, es pot explicar l'activitat de cada dia, els transports interns, l'allotjament, etc.

I, com no, també està disponible per android, iPhone i blackberry.

Google docs, per compartir informació del viatge si es viatja acompanyat, per mantenir un seguiment de les despeses, llistar informació, etc.

És importantissim saber que en pensen els usuaris de l'allotjament que estem buscant, del restaurant especial on volem reservar, etc. i per això, tripadvisor, és el rei. Diria que hi ha comentaris de qualsevol hotel del mon!

I ja per passar-s'ho pipa, el mateix tripadvisor té una aplicació a facebook per marcar les ciutats que has visitat, marcar-les com a preferides, compartir fotos, tafanejar els amics, i totes aquestes coses.

Adéu, Barcelona!

2011-02-15T18:29:00.005+01:00

En Lucas, que no sabem qui és però ell mateix ja ens diu que és igual, va decidir fer un vídeo per agrair a la ciutat de Barcelona els tres anys meravellosos que hi ha passat. Com? Deixant volar uns globus de colors amb entrades pel teatre, tot això, amb una gran publicitat d'Atrápalo.

Realment, no crec que sigui al 100% un anunci de la companyia, però el que no dubto és que tenen una manera molt xula de cuidar als usuaris i clients. No recordeu el cartell de "buscamos a esta chica?" De la noia que va sortir per la tele dient que lo primer que mirava a internet era atrápalo? La que li van regalar un viatge? Doncs això. No crec que sigui un anunci ideat i planificat per ells, però si que ho han sabut aprofitar d'allò més bé per quedar com uns senyors, i de pas, acabar de perpetuar-se com una empresa que s'ho curra molt amb les xarxes socials i la gent amb bones idees.

El facebook d'atrápalo amb el video: http://www.facebook.com/atrapalo?sk=app_6009294086

Penedes21

2011-02-02T17:40:00.004+01:00

Penedès21 és un projecte força nou de casa nostra i fet dia a dia per algú molt de casa nostra: L'Ari Caballero. Felicitats i molta sort!

Somriures LED

2011-01-26T10:34:00.006+01:00

A l'anunci de les rebaixes d'hivern del Laforet Grand Bazar (Tokio), hi surt un grup de gent amb la boca il·luminada amb LEDS enmig d'una història d'amor. Surrealista, si. Un bon reclam, també. (que m'ho vull comprar, també :P)

Japos havien de ser...

via pink tentacle, japonPop i ALT1040

Els gossos. Multiidioma

2011-01-16T13:32:00.003+01:00

Les onomatopeies animals sempre son d'allò més divertit quan les compares amb els altres idiomes.

El gall és dels mes peculiars, el "cock-a-doodle-doo" anglès no el pronuncia bé ni el president dels EUA, el "cocorico" francès sona més refinat que menjar-se un croissant amb forquilla i ganivet, i els ocells, francesos també, amb el seu "cui cui" sembla que estiguin al mig de les Laffayette comentant amb l'amiga lo bé que l'hi queda l'abric que s'acaba de comprar.

I després el gos, amb quantitat infinita de varietats. Per mostra aquest cartell:

via señorita puri

El nou perfil del facebook

2010-12-14T18:30:00.003+01:00

He vist en uns quants blocs el profit creatiu que se li pot treure a la nova versió del perfil de facebook. Ho havia de provar:

La imatge del 28N

2010-11-29T19:59:00.013+01:00

Una jornada electoral sempre ens deixa imatges ben curioses...

1r Concurs d'Interacció - Building the Internet Of Things

2010-10-26T12:34:00.005+02:00

L'Institut de Disseny, Art i Tecnologia de Barcelona (IDATBCN), presenta el primer concurs d'interacció sobre l'Internet de les Coses, un concepte que fa temps que es va sentint, però que està agafant molta força últimament.

Aquest vídeo explica prou bé del que es tracta tot això de l'Internet Of Things:

I tornant al concurs, el seu l'objectiu és obtenir propostes per a l'Internet de les Coses a partir del desenvolupament d'objectes o sistemes. Busca idees d’interfícies, interaccions i aplicacions que es poden dissenyar amb tecnologies tals com la identificació per radiofreqüència (RFID), la comunicació sense fil de curt abast, les xarxes mòbils de dades de banda ampla, eines digitals de maquinari i la fabricació de prototips que apunten cap a una intensa intervenció tecnològica en la vida de les persones.

El termini de presentació de propostes és fins el 15 de desembre del 2010 i el premi està valorat en 16.000€.

L’enllaç a la pàgina del concurs: http://www.interactiondesigncontest.com/?lang=ca i també el twitter i el facebook.

Molta sort!

Canon- Trigger Happy

2010-09-27T14:10:00.002+02:00

Buf, quina idea més bona. A veure quan s'organitza una juerga com aquesta!

deviantART muro

2010-09-15T09:47:00.006+02:00

Una aplicació per dibuixar online feta amb el novíssim i espectacular HTML5. L'eina perfecta per passar una bona estona fent proves i experimentant amb totes les opcions que ofereix:

COM Radio indexa a google [#fail]

2010-09-08T12:00:00.001+02:00

York

2010-08-30T19:01:00.003+02:00

Hem passat el dia a York, és una ciutat maquíssima, plena de carrerons, amb castell, muralles i catedral.

York és una ciutat molt antiga, amb lo que per alli hi deuen haver passat romans, vikings i tota mena d'invasors. I avui hi hem anat a liar-la nosaltres! Hehe, segurament l'Obelix tambe hi devia venir a beure cervesa i a passejar l'Ideafix...

I en fi, dema ja torno cap a casa a passar calor. Desitgeu-me bona sort en la tornada!

Harrogate

2010-08-28T16:20:00.003+02:00

Harrogate és un poble de Yorkshire. És tot super cuco, tot verdissim i florit, i fa un fred com el de ple octubre! Pero és encantador, really nice :)

Avui hem anat a fer un picnic al Valley Garden, el de la foto. És que és tot super verd! Una passada! Lo tipic: sandwich, patates, estovalles, i bonissima companyia hehe.

Dema si no plou massa i no fa molt de fred aniré a Ilkley, que és un poblet que m'ha recomanat la Wendy, tota una lady d'aqui a Harrogate. Dilluns York, i dimarts cap a casa, ja... a passar calor xD

Have a nice day ^^

Stonehenge, Bath i Stadford-upon-Avon

2010-08-25T22:31:00.003+02:00

Tooooot el dia plovent, argh!

A les 8 sortia de Londres en direcció Stonehenge. Com que tothom ja m'havia avisat de com era, l'he trobat normal. Proporcionat, ni "me l'imaginava mes gran" ni res. Ara be, val la pena veure-ho i imaginar-se la vida d'aquells temps. Els rituals, com ho devien construir... tot un misteri, no? A mi m'ha agradat!

Despres cap a Bath. La ciutat on els romans van descobrir brolladors d'aigua calenta i la van saber aprofitar. El conjunt de la ciutat es d'un lujo neoclassic insuperable.

L'etapa ha continuat a traves dels Cotswolds i ha acabat a Stadford-upon-Avon, ciutat natal de Shakespeare, amb visita a obligatoria a la casa on va creixer i la seva tomba.

Segueix plovent i soc al bus cap a Londres, a buscar un McDonald's o un Starbucks on enviar aquest post by the face.

See you ^^

Notting Hill, British Museum i La City

2010-08-24T21:35:00.003+02:00

Sort del Bus 23! M'ha salvat les cames de l'explosió per cansament. God bless the Oyster Card :P

Londres s'ha llevat lletjot, gris i inestable. Ha anat fent ramets tot el matí, amb lo que la visita a Notting Hill ha sigut una mica fugaç. No estic massa acostumada al clima d'aqui, i no, no m'agrada gens haver d'anar tot el dia paraigües amunt i avall!

Despres de dinar (sushi! :P) he fet una passejada fins al British Museum. Son la ostia. M'he agafat una aidioguia i a la sala del Partenó, explicaven com es van emportar les peces i la sort que van tenir els grecs, perque sino alla s'haguessin fet malbé. No saben quedar be ni res els british... Bé, a part d'aixo, és una galeria espectacular. A cada sala hi ha alguna peça destacada i si vols t'hi pots passar moltes hores.

He visitat la zona de la Temple Church i la primera botiga dels tes Twinings, on m'he firat de te per una bona temporada. After that, he baixat fins a la vora del riu i es veia la Tate Modern i el Shakespeare Globe a l'altra banda pero ja no podia mes, hehe. De tornada he vist St. Paul's cathedral, que ve a ser com el vatica pero una mica mes petit.

I aixo es tot per avui. Dema faig una super excursio per terres angleses, a veure si no plou! x'D

Buckingham, Westminster i Covent Garden

2010-08-23T17:59:00.003+02:00

M'he decidit a agafar el metro. He vist que aqui tenen la Oyster Card, que es com una targeta moneder que van recarregant i fan servir d'abonament de transport. Aixi el tema ja no va dels 4£ que vaig veure ahir!

M'he plantat a Victoria i he anat a guardar puesto per veure el Canvi de Guardia a Buckingham Palace. La historia ha sigut una mica com un espectacle de Port Aventura, pero en veritat m'ha agradat veure la guardia a cavall i els soldats amb aquells barrets peluts tan catxondos (i que no se perque, em recorden al Mr.Bean).

Al marxar d'alli, mig plovisquejant he fet un passeig fins a Westminster Abbey, les cases del Parlament, el Big Ben i Downing Street, tancat i barrat, i protegit per mooooolta seguretat.

Seguint carrer amunt, m'he trobat amb la National Gallery i au! Cap dins! El Matrimoni Arnolfini... me l'imaginava més gran! jejeje i la resta molt xulo. Fa ilu veure quadres que has estudiat i recordar l'analisi formal, i tota la pesca :P He vist la Venus del mirall i m'he recordat de la classe on ens van explicar que en realitat, per l'angle del mirall, se l'hi hauria de veure tot el parrús, i si, es cert.

Aqui m'ha enganxat el que semblava el diluvi universal i ha durat 2 minuts comptats. Total, mig remullada, he fet cap al mercat de Covent Garden i m'he menjat el cupcake de xocolata mes delicious del mon... :)'''

I ara, un te verd a prop de picadilly i una estona de repos, que ja toca! :)

See you ^^

Camden Town

2010-08-22T16:06:00.002+02:00

Aquest matí m'he patejat mitja ciutat. He anat a agafar el metro i he flipat, o no ho he entes bé o em demanaven 4£ per un bitllet! (Espero de veritat no haver-ho entes bé, perque quin susto!)

Total, que he anat fent a peu. He sortit de Picadilly i m'he fet la ruta del Regent Canal, des de Little Venice, passant pel costat del Zoo i arribant a Camden Lock. Brutals les botigues dels cybers eh!? Tot de llums i coses brillants, i licra, i tecnho! XD Es per quedar en estat de shock! I tantes parades de menjar de tot el mon... m'ha encantat!

I ara em plantejo seriament una migdiada, ja que ahir l'avió va sortir amb un delay de 3h, amb lo que arribava a l'hostal al voltant de les 4 de la nit d'aqui i estic really really tired :P

Bye ^^

Let’s Colour

2010-08-19T15:04:00.005+02:00

A tot color a Estambul, París, Jodhpur, Londres i Río de Janeiro. Més info a Monkeyzen.

Hola a tothom, plego!

2010-08-11T10:07:00.006+02:00

La increïble història de la noia que ha plegat de la feina a través d'una pissarra i 33 fotos

Aquí hi ha la història sencera. http://bit.ly/cq0FwA
I la seva explicació al cap de dos dies. http://bit.ly/dtCLaG

Una brillant idea, no?

Posant a punt el bloc

2010-08-11T00:35:00.001+02:00

És agost, i per molt que durant l'any he fet servir molt poc aquest espai, quan viatjo sempre m'agrada saber que el tinc a punt. És per aixo que ara provo si encara funciona lo d'enviar posts a traves del mail.
I es que la cosa té tela. Aquest agost som tots fora: una de creuer pel Baltic, altres a Menorca, els altres a la Xina, i jo que marxo cap a England... i clar, amb tanta internacionalitat, lo millor es l'internet, i si pot ser gratis, robant wifi des del mobil, no millor perfecte!

Heu vist el Panda de Flickr?

2010-08-05T13:24:00.003+02:00

Han fet uns canvis a la pàgina de flickr, la manera com expliquen els canvis als usuaris és genial. Uns botons amb rollover que et marquen amb tooltips les opcions que han afegit, i el que he trobat més brillant, el panda que et recomana que et diverteixis! Que gran!

Ball de les Gitanes del Vendrell

2010-07-30T20:59:00.003+02:00

Aqui ens teniu, per la Festa Major de Santa Anna 2010! A disfrutar!

Una imatge que fa "risa"

2010-07-16T08:50:00.005+02:00

Em tronxo cada cop que la veig! Ja sé que és gairebé un clàssic, però és que la trobo genial!

A prova de color

2010-06-22T17:45:00.007+02:00

Aquí fins i tot el més geek calla la boca i es toca la barbeta mentre posa cara d'interessant, un joc per posar a prova els maquetadors, programadors i dissenyadors més sobrats del planeta: What the Hex?

Seguint el patró #rrggbb s'ha d'esbrinar de quin color es tracta cada un. Jo em declaro absolutament negada, però potser amb una mica de pràctica... qui sap! Vaig a seguir provant.

Això em fa venir al cap un test que fa temps que no provo, que calcula la capacitat de diferenciar els tons dins d'una mateixa gamma cromàtica: L'FM 100 Hue Test.

els millors "synthes"

2010-05-04T09:35:00.003+02:00

Sembla que s'estan posant de moda els reculls de "talls" (es diuen cunyes?) que ens fan la vida més amena, des de la tele a la arradio i fins a la vida misma. Per un mon més iApm i més Eisidrr:

El segonahoritzador 1.0, amb tots els rot de liscus de la segona hora en fila a la plaça de l'ajuntament:

...i el estoesdemasiadoparamicabeza 2.0 (amb més iApm!). Vas a flipar, palabra!

Oreo

2010-04-23T11:19:00.001+02:00

Sense internet

2010-04-20T12:58:00.004+02:00

The 10th Annual BYOBW

2010-04-06T08:23:00.004+02:00

Via flickr blog he conegut aquest event que si no ho he entès malament se celebra a San Francisco, a un s'aquells carrers de peli amb una pendent "que-la-flipes". Una cursa en tricicles. Ha de ser espectacular de veure.

Em recorda a les curses darrere els formatges de Gloucestershire o a la cursa d'ornis a Bellvei.

Sushi amb la cara d'obama

2010-03-12T11:35:00.002+01:00

Natural Gas

2010-03-08T12:10:00.007+01:00

Una campanya super cuca, tendra, agradable i "resultona" de la companyia belga Natural Gas. I el making Off.

[via 40fakes]

Els baobabs

2010-03-05T12:07:00.003+01:00

Sol passar...

2010-03-04T11:25:00.004+01:00

Treballes escoltant música, et distreus amb qualsevol xorrada d'internet, pauses la música i segueixes treballant fins que t'adones que fa més de 2 hores que no sona res a través dels auriculars?
Benvingut a la realitat.

El tio del fondo

2010-03-02T10:05:00.006+01:00

El tio del fondo és el tipic personatge que apareix quan no toca a les fotos que no toquen. Un bloc recull tot aquest bededeu de fotos que inevitablement fan riure. Algunes molt.

[This is PhotoBomb!]

I Hate My Parents

2010-02-24T11:00:00.002+01:00

Un bloc divertidíssim ;)

Les tortugues ninja - versions

2010-02-05T11:06:00.005+01:00

[gossipgamers]

2010-02-02T10:02:00.002+01:00

[9gag]

2010-02-01T12:43:00.005+01:00

Alícia

2010-02-01T10:21:00.003+01:00

Més imatges d'Alícia al País de les Meravelles de Tim Burton. M'he enamorat del cuc...

Scur.cat

2010-01-29T10:57:00.005+01:00

Un altre escurçador d'URL's en català, genial! Després del ves.cat, arriba scur.cat de la mà d'omatech.

Els escurçadors d'URL's s'han fet bàsics i necessaris sobretot des de l'aparició de twitter, que al limitar el tweet a 140 caràcters, ha fet que els usuaris s'hagin vist forçats a empescar-se la manera de fer cabre un gran link (d'aquells llaaaargs) en un text tan reduït.

El que em sorprèn en aquest cas no és el fet que sigui un projecte .cat. Deixant de banda el tema, que em sembla una gran idea, el que em sobta és el seu logo i la seva semblança al Gat del Simon (Simon's Cat). Ja sé que no hi ha moltes maneres de dibuixar un gat... però hmmm...

Escalivada

2010-01-29T09:40:00.010+01:00

Gran Aleix Saló! Fem un crit a l'escalivada! Deixem enrere melmelades, nutella, gelats, nata montada i qualsevol substància pringosa i recuperem l'escalivada! Per una dieta sana i equilibrada! (ecs...)

(sóc l'@escalivada al twitter :P)

give me five!

2010-01-27T19:47:00.005+01:00

i un recull d'animals que s'estimen, bueno 2.

Wedinator

2010-01-22T10:13:00.005+01:00

Via FailBlog descobreixo Wedinator, una web de fotos de casaments "una mica" curioses i diferents. Freaks, monstres, pastissos molt especials, moments inadecuats, etc (i un mooooolt llarg etc.)

[wedinator]

2010-01-21T09:44:00.002+01:00

Freaklances 'la serie'

2010-01-20T11:06:00.006+01:00

Acabo de descobrir via @xarop aquesta sèrie d'animació sobre la feina de freelance. Tenen 2 capítols, però són la mar de "caxondos"! La fan una gent de Madrid i així és com la descriuen al seu canal de vimeo:

¿Trabajas en publicidad convencional o interactiva por cuenta propia? ¿vendes tus fotos al mejor postor? ¿trabajas desde haces años en una empresa pero como autónomo? ¿Has creado guiones instruccionales para elearning en tu casa? ¿Eres realizador de vídeo independiente? Si has contestado afirmativamente a alguna de estas preguntas no lo dudes ... eres o has sido "Freaklance"

Farmville

2010-01-18T17:18:00.006+01:00

L'addicció a un joc no sé com es pot mesurar, però se m'acut que 74.008.714 usuaris actius mensuals a facebook, 40 milions d'usuaris diaris, 1'2 milions de dòlars recollits per Haití (a dia 14 de gener, segons el bloc oficial)i aquest parell d'originalitats en son un bon exemple.

El joc en qüestió és el farmville, el més provable és que si no hi heu jugat mai, tingueu algun amic o conegut agregat al facebook que no para de publicar missatges de l'aplicació. Recomanable 100% però no apte per a persones amb tendència a l'addició.

Meneame Peta

2010-01-14T13:57:00.005+01:00

Quina pantalla d'error més divertida! La veritat és que és una de les pantalles més importants d'una web i a molts se'ls (se'ns!) passa per alt.

I'm back with Zim!

2010-01-13T12:31:00.003+01:00

Ja va sent hora de tornar de vacances i posar-me al dia. I aquest cop ho faig amb la meva humil promo del Zim i el seu primer treball. Póntelo! (passa-ho! :P)

Where the wild things are

2009-12-23T13:25:00.003+01:00

Un tros de pel·lícula com cal.

Sóc Fan (del photoshop)

2009-12-18T11:32:00.005+01:00

De sempre que m'he declarat fan incondicional del Photoshop. No cal que ho juri. M'encanta. Però quan veig una foto i penso... "això és photoshop!", i resulta que és de veritat, FLIPO! (Com amb la del Berlusconi, per exemple)
No m'agrada per res la premsa rosa, els famosetes, la Noria o el Sálvame, però trobo que aquest retoc digne d'Adobe que s'ha fet la Belén Esteban es mereix una menció especial.

El llibre secret

2009-12-17T09:15:00.006+01:00

Això és el resultat d'unes quantes tardes de feina... A falta de recursos, idees creatives, ja ho diuen. Només vaig necessitar un llibre, un cuter, cola blanca, papers bonics, un "callo" al dit, i au! Ja tinc el regal fet!

Ho vaig veure a swiss miss , vaig trobar una botiga on comprar-los fets, però vaig seguir buscant fins a trobar el tutorial de com fer un llibre-caixa secreta i aquest és el resultat.

[Swissmiss: secret box book || Turorial Sigt.net: Como hacer un libro hueco secreto]

Consciència ecològica

2009-12-16T14:43:00.005+01:00

Dues versions de la típica frase que acompanya la signatura al peu d'un mail de feina. La primera, la super eco-sostenible i mediambiental-friendly, i la segona, la d'un treballador cremat i desesperat per fer saber (subtilment) als seus superiors que no l'hi funciona la impressora.

Bones Festes

2009-12-15T22:54:00.001+01:00

Ha arribat ja l'hora amics... de desitjar-vos bones festes!

Bé això havia de ser molt interactiu, dinàmic i 2.0 de la muerte i s'ha quedat en un recull de "tomas falsas", però vaja, no hem de perdre l'humor i menys en aquestes dates, per tant MOLT BON NADAL, BONES FESTES, BON 2010 I QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS! I NO US OBLIDEU DE RIURE A PULMÓ!

Nens i ukeleles

2009-12-14T14:21:00.006+01:00

Per triomfar a Youtube des de ben petit... o bé t'han d'haver sedat amb algo molt potent al dentista, o has de ser molt pava, o has d'estar realment cagat, o t'has de gravar sense dir ni mu, o simplement has de tocar l'ukelele!

Aquest nen, sens dubte, l'afegeixo als meus ídols de l'ukelele infantil.

[via @enjutomojamuto]

Time Out i el Cap de Setmana de 3 dies

2009-12-14T10:20:00.008+01:00

M'encanta aquesta campanya de la revista Time Out! I trobo divertidíssim que proposin un concurs de cartells i que sigui tan fàcil crear-ne un i participar-hi.

Cerca per imatges

2009-12-10T08:53:00.004+01:00

Quantes vegades hem pensat... "ai com es diu aquell quadro de la mossa de les celles grosses?", o "de que em sona a mi aquest logo?", o... "aquest local/edifici és que van fer per les olimpíades?" en definitiva, quantes vegades ens hem trobat amb la necessitat de posar una imatge al google i que ell ens digui què és. Jo considero que això és l'evolució més lògica. Fas una foto amb el teu mòbil, la busques a google i allà t'hi trobes al detall tota la informació que necessites. No és que ens tornem mandrosos per no voler agafar un volum de tres quilos de l'enciclopèdia, és que ens tornem pràctics i cada cop més, volem la informació de forma instantània.

Doncs bé, la idea ja no és tan descabellada com ho podia semblar fa uns anys. Google labs acaba de treure Google Goggles, una aplicació per android que comença a fer tot això:

La Trinca

2009-12-01T10:54:00.004+01:00

El programa en si, psè, que vols que t'hi digui...però clar, com que el tema crida l'atenció purament per melancolia, si l'enganxes fent zapping, l'acabes mirant sense saber ben bé perquè.

Aquests quatre candidats en concret (crec que del càsting de Tarragona) em semblen TREMENDOS. I la cançó que han triat, més encara!

Flood-it!

2009-11-30T12:02:00.003+01:00

Si una cosa té la gent de Google és que saben fer-nos la vida més fàcil. Reader, Gmail, iGoogle i Android per mi són més que bàsics en el dia a dia. Però res d'això seria perfecte sense la comunitat de desenvolupadors que tenen al darrere. Google normalment aporta la part més seria, usable i tècnica, mentre que les aplicacions externes solen aportar extres com entreteniment, oci i millores en molts dels sentits en els que google no hi centra especial atenció.

I aquí hi entra flood-it. Un joc adictiu que he descobert fa molt poc i que es pot incrustar com a gadget de l'iGoogle i instal·lar com a app per android, iphone, facebook i altres.
Flood-it, significa inundació i per tant, el joc es tracta d'inundar tot el taulell d'un sol color en un número màxim de passos. Es comença per la cantonada de dalt a l'esquerra i es tracta d'anar "contagiant" els quadres contigus. Purament adictiu.

Pluja de Mandonguilles

2009-11-23T17:56:00.004+01:00

Jo crec que serà la peli més divertida d'aquest nadal ;)

Un burro con alas de plata

2009-11-18T11:35:00.007+01:00

Avui m'he trobat amb aquesta sorpresa damunt la taula...

"... me pides un cuento y yo te lo cuento, mas bien me lo invento, te explico que un niño cruzó el universo, montado en un burro con alas de plata, buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide..."

Gracias Amanda, eres increíble ;)

Festa a l'INEM

2009-11-08T10:25:00.001+01:00

[via Señorita Puri]

Enllaços a spotify

2009-11-04T17:45:00.005+01:00

Han arreglat els enllaços a spotify. El que abans era simplement http://open.spotify.com/track/7eusnHDVdvqjUGAigj77XC ara es converteix en Britney Spears – 3, directament.

De totes maneres, tot i ara ser més fashions i atractius, està clar que o pagues o et maltracten. Vaig tenir el premium durant un mes per provar l'app per Android i des que me l'he tret, el programa em va fatal. Últimament només escolto 5 segons de cada cançó, les llistes se'm desprogramen i el programa es penja... Queda clar cap on va el negoci no?

Perestroika

2009-11-04T12:43:00.003+01:00

Aquest és l'últim projecte en el que he treballat, la pàgina web de Perestroika, la serie. Si no coneixeu la sèrie, us la recomano moltíssim. Van pel segon capítol així que no us pot fer gens de mandra.
A mi ja se m'han enganxat coses seves com "una cosita que te quería comentarrrr...", jejeje :P

Divendres

2009-11-03T11:45:00.007+01:00

No, ja ho sé que som a dimarts, i no, tampoc és un post d'aquells amb regust de divendres perquè tot es perfecte, la jornada laboral es fa curta i notes el respirar del cap de setmana darrere les orelles.
Divendres és el dia que promets sortir a fer uns mojitos i t'adorms al sofà veient qualsevol programa del cor. Divendres és una cançó de Macedònia, que evidentment tampoc és el cas que ens ocupa. Divendres és un nou programa de tardes de TV3 del qual no en puc parlar perquè no l'he vist ni un dia, però divendres també és una cançó de Love of Lesbian, justament la composada per la sintonia del programa.

I si, hi estic enganxadíssima.

[Es pot descarregar des de la web del programa.]

Header nov.'09

2009-11-03T09:08:00.000+01:00

Si llegiu MetaRetalls des d'algun lector de feeds, no haureu notat que la capçalera del bloc canvia cada cert temps, és per això que estreno aquesta secció. Aquí, la d'aquest novembre:

I aquestes, les que han anat passant:

Runakay

2009-10-27T09:40:00.001+01:00

... clicar la flor? o no clicar la flor?

De pas, com que sóc així de maja i generosa, us convido a participar al concurs organitzat per Cacique per guanyar el viatge Runakay. Ara bé, si guanyeu, que sapigueu que em fareu bastanta rabieta... però vaja, que sempre es pot arreglar si em preneu amagada a la maleta!

Asterix i l'endeví

2009-10-22T15:34:00.003+02:00

Avui és un bon dia per llegir el còmic/veure la peli de l'Asterix i l'endeví. A mi la frase "el cielo cae sobre nustras cabezas" em va canviar la vida.

Ponyo whistle

2009-10-20T10:36:00.002+02:00

El tema de Ponyo en versió "xiulet manual". Que màquina el paio!

(he dit alguna vegada ja que vull anar al Japó?!)

Horchata

2009-10-06T00:02:00.005+02:00

Horchata, un nou tema de Vampire Weekend. Sona bé, s'enganxa i es pot descarregar gratis des de la web. Em sembla una mica més tranquilet que l'altre disc, però vaja, que no tot ha de ser canya com A-Punk, no?
Ja falta menys pel nou disc! (it makes me happy ^^)

[via indiespot]

L'hort urbà

2009-10-02T13:26:00.003+02:00

Ai no sé què m'ha agafat, que tinc ganes de fer-me un hortet urbà. De moment, crec que amb el mini-balcó que tinc serà difícil, i apropant-se l'hivern... no sé jo, però vaja, que en tinc ganes.
Vull fer un petit homenatge a l'escalivada!

Twitter Mosaic

2009-09-27T23:46:00.004+02:00

Aqui tinc tots els meus amics de twitter en forma de mosaic. I des de la web en qüestió, si vull me'n faig una samarreta, una tassa o un mousepad. És divertit el twitter, però ho és més quan es pot convertir en alguna cosa palpable. Com tot.
Com bé em va dir un professor, perquè les coses d'internet triomfin han d'aportar algun benefici extra de forma no virtual a l'usuari, si no cauen en el desús més absolut pel seu propi pes en qüestió de poc temps. I té tota la raó!

Aconsegueix el teu twitter mosaic aqui.

[via mashable]

La Casa Azul again!

2009-09-21T12:32:00.003+02:00

Avui surt a la venda "La nueva Yma Sumac [lo que nos dejó la revolución]", un nou disc de rareses, directes i col·laboracions de La Casa Azul. Entre elles, una versió en alemany de "La Revolución Sexual", una en japonès de "La nueva Yma Sumac" i "Señora" d'en Serrat.

[més a Elefant i a JNSP]

Que guai...

2009-09-16T11:12:00.001+02:00

...ta tia!

El que més mal em fa és que ara estic tot el dia cantant "que guai que guai (com mola tornar a currar...)"

Correfoc Nudista

2009-09-15T17:56:00.003+02:00

Estic a quadres. M'acaba d'arribar un e-mail que diu així:

El ball de diables i el drac de llorenç organitzen un correfoc nudista el dissabte 10 d'octubre a Llorenç del Penedès, contra la nova directiva del foc de la unió europea, que vol prohibir l'ús de foc al carrer
Està obert a totes les colles de diables i bestiari de foc que hi vulgui participar, el correfoc només es farà si se sumen 500 diables.
Els participants només podran anar abillats amb espardenyes, tanga i mocador.
La manifestació nudista començarà a les 6 de la tarda amb la rebuda de les colles, posterior cercavila-manifestació, lectura del manifest, encesa conjunta, piscolabis i mani-festa amb concert gratuït.
Les colles que hi vulguin prendre part ho poden comunicar fins el 21 de setembre a correfocnudista@gmail.com.

Invisible

2009-09-09T13:22:00.004+02:00

Una campanya publicitària conscienciadora del maltractament i els abusos infantils, de l'agencia JWT Melbourne per a l'Australian Childhood Foundation.

A l'apartat works de la web de l'agència hi ha un vídeo amb les reaccions de la gent i el que hi posa a sota la criatura.

[via 40fakes]

How to Make a Baby

2009-09-08T13:18:00.002+02:00

Avui una molt bona i inesperada notícia m'ha fet recordar aquest vídeo. Felicitats als nous papis! :)

Spotify Mobile

2009-09-07T11:28:00.006+02:00

Ahir s'anunciava al bloc d'spotify l'esperada notícia: La versió per a mòbils del programa ja està disponible a Apple Store i a Android Market. Surt només per als usuaris amb compte premium, però qui sap si en un futur podrà accedir-hi tothom.
Jo l'estic provant a la Magic i em sembla una meravella, digna, digna! Això és la revolució. Ara ja no cal comprar ipods de 80/160GB, amb un aparell amb connexió a internet ho tens tot per 9'99€ al mes.
MI ESTAR FLIPANT.

Arròs covat

2009-09-04T12:24:00.013+02:00

Una sèrie de Juanjo Saez sobre el conflicte de fer-se gran que s'ha estrenat avui en exclusiva pel bloc de Xavi Masdéu a tv3. És com si un llibre del Juanjo cobrés vida. Tal qual.

[Més info aquí i aquí.]

Post-Vacacional

2009-09-03T15:21:00.006+02:00

Cansament, depressió, manca de gana, apatía, ansietat, nàusees... aquests i tants altres són els símptomes de la conegudíssima depre o síndrome post-vacacional.

Però perquè em deprimeixo? Si tinc una feina de p*** mare, amb un sou de mileurista super digne que em dóna, si vull, per llogar-me un pis per mi sola, amb un horari perfecte per fer activitats "extraescolars", amb un ambient que desborda alegria i on em sento realitzada, on se'm valora pel que faig i se'm permet créixer! Si tinc un equip a la última tecnologia, uns programes de versions actualitzades i formació interna! Si demano un dit i se'm dona un braç sencer! Si proposo coses noves i se m'escolta! Si...

Argh! Refotuda crisi!

Odosketch

2009-09-02T13:18:00.004+02:00

Via twitter acabo de descobrir aquesta pàgina, una xulada pels amants del dibuix, el flash i la web interactiva.
És una espècie de barreja d'illustrator i painter, senzillet, però molt aconseguit. Hi ha cada dibuix de la gent que són per caure de cul. Un bon entreteniment pels que ens costa mantenir la concentració 8h al dia i necessitem jugar i desconnectar de tant en tant.

Au va, que ja s'ha acabat la versió estiu del bloc, deixo els viatges i torno a la web!

Grècia

2009-08-27T11:33:00.006+02:00

I com sempre, al tornar de viatge, unes horetes de photoshop són d'agraïr...

Cap a casa

2009-08-20T15:45:00.002+02:00

Comença l'ultima aventura per moure'ns per Grecia. Ja som al ferry, anem cap a Atenes i d'alla cap a l'aeroport, avió i cap a casa. Tenim ganes de tornar perque trobem a faltar cosetes, pero una setmaneta més tombant pel món o fent el dropo a la platja crec que encara l'acceptariem, jeje :p
(Que algu miri que he de fer per no tenir la depre post-vacacional, que aquest any fijo que cau xD)

Cap a Mykonos

2009-08-18T11:42:00.002+02:00

Som al port de Naxos, les nostres pregaries d'ahir a la nit van funcionar i ha deixat de bufar tan fort el vent, lo que vol dir que els ferrys funcionen amb normalitat i que nosaltres ens n'anem cap a Mykonos, l'ultima illa de les nostres vacances.
Dues nits mes de camping i cap a casa... buf!

Des de Naxos

2009-08-16T22:22:00.001+02:00

Ja hem passat per la famosissima i massificada illa de Santorini. Realment es mereix les allaus de turistes que rep, es una illa maquissima i el seu passat volcanic la fa super atractiva quan es pon el sol enmig del mar. Oia, el poble on teniem l'hostal, es un poblet de carrerons estrets, esglesies de cupula blava i hotels de luxe amb vistes a tota la caldera volcanica que forma l'illa.
Ara som a Naxos, i tambe ens esta agradant molt, es bastant diferent de la resta, ja no tot es blanc i blau, i te mes influencia veneciana. Dema hem llogat un cotxe per explorar-la mes a fons. Té molt bona pinta aixo.
No trobem wifi enlloc, aixi que no podem escriure massa.
Fa dos dies que veiem la posta de sol des de davant del camping de Naxos, intuim que l'illa que es veu a contrallum es Paros. Es tan bonic tenir la calma suficient per poder veure la posta de sol cada dia! Aixi qualsevol te ganes de tornar a Barcelona no? Buf, que dura sera la tornada...
Apa, dema passat cap a Mykonos!

Un dia extra a Milos

2009-08-11T18:35:00.002+02:00

La posta de sol des de dalt de Plaka és una passada! Sort que, amb perdó de Serifos, aquesta illa té més cosetes per veure...
Aquest matí, les dues estavem la mar de felicianes perque santorini ens estava esperant. Hem desmuntat la tenda, hem baixat cap al port amb les motxilles, i resulta que el nostre ferry no ha sortit per culpa de la ventada que hi fa per aqui. Es veu que es una cosa la mar de normal, pero vaja, que no fa molta gracia haver de replantejar els dies que ens queden. Parlant amb la gent, potser suprimim mikonos i allarguem un dia mes a Santorini o a Naxos, ja ho anirem veient. Pero ben pensat, un dia de relax en ple equador del viatge tampoc ens anira malament no!? ;) A veure si dema tenim sort i para de bufar aquest ventot!

Milos

2009-08-10T17:48:00.002+02:00

L'últim dia a l'illa de Milos, avui hem acabat fent autostop per tornar de Papafragas, on hi feia un vent tremendo i el bus no passava fins al cap de dues hores. Una noia grega mig italiana, ens ha amenitzat el trajecte amb musica de la terra. Intentaré recordar el nom del grup per quan torni buscar-lo, que sonava bé, jeje. Amb tot aixo, la Carme ja s'esta tornant una hippie de cap a peus, ja babeja l'esterilla de camping i fins i tot buida en una letrina xD
Bé, ahir am anar a Sarakiniko, una platja volcanica amb aspecte lunar. Algo increible. A la tarda vam pujar a Plaka a veure la posta de sol des de dalt de tot de l'illa, preciós.
I dema anem cap a Santorini, aixo sempre que la Carme no em digui allo de 10 minuts més i haguem de correr amb les motxiles per tot el port com a Sérifos. Quin estress que vaig passar!

Des de Sérifos

2009-08-06T11:00:00.002+02:00

Sérifos es una illa petitona pero plena d'encant. Cada racó és de foto, rectifico, de postal. Tot de casetes quadrades, de teulada plana, blanc i blau.
Hem llogat una motoreta per explorar les cales que es veuen des de Chora, el poble de dalt del penya-segat, totes d'aigua super blava i cristalina i posar-nos ben negres, jeje. Potser ja va sent hora de canviar el factor 50 per un de més suau, que sinó no semblara pas que haguem estat de vacances!